Blog de fotografia de Toni Salas

Ja s'acaben les festes d'estiu. Algunes de les darreres que enguany hem anat han estat els Cossiers de Montuïri i els Dimonis de Sant Joan. A Consell també han fet dimonis i un pal ensabonat. A Sant Joan em va cridar l'atenció que els xeremiers, que acompanyaven els dimonis, sonassin al manco en una ocasió, l'Alborada de Pollença. He penjat un parell de fotos:

La tortura ni és art ni és cultura. És una veritat difícilment negable per qualsevol persona que tengui al manco dos dits de seny. Sembla mentida que els temps que vivim encara estigui permès, i hi hagi tanta gent que pot recrear-se i gaudir dun acte tan cruel i sanguinari. Ningú pot negar que el patiment de l'animal és desmesurat. La valentia del 'torero' no és la que sembla, se'enfronta a un animal que ja ha patit greus ferides, té la musculatura del coll desgarrada per les piques i banderilles, que es troba desorientat i amb por per una multitud d'insensibles que criden sense parar, i que creu que la capa vermella del torero és qui li provoca el patiment. En cas contrari no embestiria. Ell no ho faria.
Ahir dijous vaig anar a la manifestació, on un grup de gent, majoritàriament joves,a les portes de la plaça de bous de palma, reclamavem una cosa tant justa com que es deixi de torturar als bous. La meva esperança es que l'educació dels joves permeti en el futur la desaparició d'aquesta barbaritat i quedi com un dels molts desastres del passat.
Me sap greu, però amb una persona que vulgui justificar la tortura no m'hi podré entendre mai en la vida.

Un parell de fotos de l'Alborada, Cossiers i Moros i Cristians:

El COFIB és el centre de recuperació de fauna silvestre de la conselleria de medi ambient. A la seva web tenen una sèrie de pautes a seguir si algú troba un animal ferit:

QUE HACER SI ENCONTRAMOS UN ANIMAL HERIDO O QUE NECESITA AYUDA?
1.- Atrapadlo con cuidado pero protegeros las manos con guantes gruesos o una toalla. No acerquéis nunca los ojos a los pájaros, especialmente a las aves con el pico y cuello largo.
2.- Ponedlo dentro una caja de cartón con unos pequeños agujeros de ventilación y papel de diario en el fondo. Aseguraros que esté bien cerrada.
3.- Colocad la caja en un lugar tranquilo y con algo de calor. Estas medidas son esenciales y pueden salvar la vida del animal.
4.- No déis agua ni comida al animal.
5.- Contactar lo más rápidamente posible con un Centro de Recuperación para que se haga cargo del animal.
INFORMACIÓN DE INTERÉS: El Centro de Recuperación de Fauna del COFIB (Consorcio para la Recuperación de Fauna de las Islas Baleares) lo encontraréis en:
Ctra. de Sineu, Km. 15'400 (07142 - Santa Eugènia)
Tel.- 971 17 68 00 (laborables 08:00-15:00)
971 14 41 07 - 607 55 40 55
Fax.- 971 14 45 32
Correu electrònic: cofib@wanadoo.es


Val a dir que ells també passen a recollir a l'animal ferit i per tant no cal portar-lo a les seves instal.lacions (davora Natura Park a Santa Eugènia). Fa unes setmanes vaig trobar un poll de verderol ferit. Els hi vaig dur jo, però ells s'oferiren amablement a venir-lo a cercar.
Unes setmanes enrera a una excursió del GOB amollaren a albercutx l'aligot vesper de la foto que s'havia recuperat al cofib.

Vull felicitar la tasca d'aquest centre, per la gran feina que fan, i els desig el millor per ells i pels animals ferits que els hi arribin.

Acabar les feina a les 15:00 h és genial, i més ara que ja fa temps d'estiu. Som agafat el correu de les 15:30 per arribar fins al Port de Sóller a veure el combat entre moros i cristians. No els havia vist mai a Sóller i m'han agradat molt, especialment el desembarc del moros, cosa que a Pollença no es fa. Per desconeixament no vaig veure res de la plaça de Sóller poble, bon motiu per tornar-hi, si déu vol, l'any que ve. Aquí van dues dotzenes de fotos:

Diumenge passat, amb bona part de l'equip del Gestib i companyia varem fer a casa una bona fideuà. L'èxit estava assegurat ja que el cuiner major era ni més ni manco que en Guillem. I qui no cregui que en Guillem és un cuiner excepcional que segueixi aquest link i canviarà ràpid d'opinió :)
Bé, i la pròxima quan és???

Algunes fotos:

Algunes fotos de la pujada al pi d'enguany:

El voltor negre, Aegypius monachus, és tal vegada l'ocell més emblemàtic de Mallorca. Segurament aquest és el motiu perquè apareix al logotip del Gob. Als anys 80 va estar a un pas de la seva extinsió quan romanien uns 20 exemplars a la Serra de Tramuntana, però avui en dia gràcies a la tasca de la BVCF en tenim al voltant d'un centernar. L'amic en Nicolau Llabrés va organitzar una visita, molt recomenable, a aquesta fundació on ens varen projectar un vídeo que han elaborat i que parla de la tasca de protecció d'aquesta espècie que duen a terme. Tenen voluntaris i becàris interessats pel tema que venen d'arreu d'Europa.
A les seves instal·lacions es poden trobar varis individus de voltor, els quals són animals ferits o polls caiguts del niu que fan una estada allà fins a la seva recuperació. Són alliberats al seu hàbitat natural quan ja poden valer-se per ells mateixos. Aquests animals no es poden veure, ja que no volen que s'acostumin a la presència de persones, es a dir, volen que mantenguin la por a la gent i quan estiguin en llibertat no s'hi atraquin, ja que l'esser humà ha estat el culpable de que aquesta espècie estàs a punt de desaparèixer.
La visita més trista però és a una femella de voltor, la que surt a la foto. Aquesta si la deixen veure ja que no fan contes deixar-la en llibertat i el motiu és que, no se sap com, va perdre un ull, la qual cosa no li permetria sobreviure en llibertat.


Entre l'objectiu de la càmera i el voltor hi havia la reixa de la gàbia, el que passa es que no es veu degut a la petita profunditat de camp d'enfoc de l'objectiu a una focal elevada i obertura màxima del diafragma degut a les pèsimes condicions de llum dins l'alzinar...

La migració de les aus és un fenomen extraordinari. És increïble pensar que milions d'ocells viatgen des de les seves àrees d'hivernada fins a les seves zones de cria, només per retornar-hi pocs mesos més tard. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls. Hi ha diferents tipus de migradors i de nivells de migració, cadascun d'ells adaptats als diferents tipus d'ocells.

Les caderneres són migradors hivernals, encara que hi ha individus sedentaris. Crien al nord d'Europa i a la tardor migren cap al sud o l'oest d'Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Tornen marxar cap a les seves zones de cria a la primavera. Les cadereneres migren de dia, i les que venen a Mallorca lògicament han de creuar el Mediterrani d'una tongada, tasca extraordinària per un animal d'uns 12 centímetres i uns 15 grams de pes. S'alimenten de llavors de cards, altres llavors fines i alguns insectes. Les femelles ponen de 4 a 6 ous dues vegades a l'any. La cadernera és un ocell molt bonic, amb un cant molt agradable i que cria en captivitat, la qual cosa fa que pateixi la desgràcia de voler ser captura per gent desaprensiva que els hi priva la llibertat.

Concretament, l'exemplar de la imatge el vaig poder retratar a finals d'octubre a un camp proper al municipi de Pollença. Pels qui ens agrada els ocells és una gran alegria veure arribar els primers migrants despres del seu llarg viatge, sempre amb l'esperança que no caiguin en mans de cap caçador.


Fotografia sense retall, realitzada amb Canon 350D i objectiu Sigma 50-500 a 500mm, 1/125s, f6.3 i ISO 400. Trípode manfrotto 190 PROB i ròtula 141RC, des d'aguait.

El dissabte 7 d'octubre vaig participar a la marató fotogràfica a l'albufera de mallorca, i vaig tenir la sort d'obtenir el premi a la millor fotografia digital, la qual es mostra més a baix.
La prova començava a la recepció de l'albufera a les 10:00h on l'organització feia amb la teva càmera una fotografia al tauló d'anuncis. A partir d'aquest moment tenies fins a les 12:00 per fer fotos i tornar a la recepció on l'organització descarregava les 12 imatges posteriors a la inicial. Havien d'ésser correlatives per tant no valia esborrar imatges. Els qui participaven en analògic rebien de la organització un rodet de 12 exposicions.
No hi hagué gaires participants. Tampoc feia un dia de lo millor, i l'hora escollida no era gaire bona per fer fotos, era massa tard, però supòs l'organització havia elegit aquesta hora perquè hi pogués assistir el nombre màxim de participants.